tengo un coño en la cara #1

 

performance

2016

Trencant amb la subjectivació de la veu utilitzo un micròfon preparat per poder ser introduït al cony, fent així que el punt d’atenció recaigui sobre l’òrgan corporal que s’utilitza per designar el sexe des
de la medicina en el moment del naixement o inclús mitjançant l’ecografia. La primera pregunta que es fa sobre una persona és si és nen o nena. Apareix una etiqueta difícilment eliminable sobre unx mateixx, i que s’utilitza des del sistema de producció i de consum.

 

Fora de ser una etiqueta i una pregunta innocent
(és nen o nena?), se la carrega de valor i polititza, acompanyant cada sexe (dins el sistema binari home/dona) amb un gènere (masculí/femení) que ha
de representar, en definitiva se li afegeix una performativització d’uns rols. Performance que és reproduïda sense un model original, una construcció del sistema heteropatriarcal  responent al seu propi benefici i al control productiu i reproductiu.

 

«tengo un coño en la cara» utilitza el cony per a donar veu al cos, essent, per primera vegada, l’única cara visible i audible del meu cos; d’aquesta manera li
dono la rellevància que es mereix com a òrgan amb capacitat de produir i generar identitats, a partir del qual -mèdicament i mediat pel sistema capitalista- se’m designa amb el gènere femení, mitjançant
la intuïció -ja que no tothom ha pogut demostrar empíricament que tinc cony fins al moment de la performance en què m’exposo i l’exposo al públic-.

 

Aparec a la sala amb tot el cos embenat i el micròfon introduït al cony, el cable surt d’aquest, m’acompanyen i connecten el micròfon als altaveus. Jo no em moc, l’únic que es sent a la sala durant 10 minuts és el so que es produeix a l’interior del cony. Aquesta és la resposta i la capacitat que té el cony per dir qui sóc
jo, aquests sons són els que des de la medicina m’identificarien amb gènere femení.

foto de Lucha Rodríguez

hangar - 6 juny 2016

@

C.V.